Província de València
1.850 km²
Planes al·luvials dels rius Millars, Túria, Xúquer i Serpis.
Aquest cas se centra en els sistemes de reg situats a les planes al·luvials dels rius Millars, Túria, Xúquer i Serpis.
En aquesta regió s’hi troba una notable diversitat de sistemes de reg, tot i que comparteixen característiques territorials comunes. Es tracta d’una zona altament urbanitzada, amb un predomini significatiu de l’agricultura a temps parcial, una superfície regada en retrocés —a causa de la manca de relleu generacional i de la pressió del desenvolupament urbà— i amb una estructura de la propietat agrària caracteritzada pel minifundi.
A més, és un territori fortament vinculat a l’exportació de productes hortofructícoles, especialment cítrics.
A les proximitats dels rius es localitza un conjunt important de sistemes de reg tradicionals (hortes) i comunitats de regants, abastits principalment amb aigües superficials i, ocasionalment, complementats amb aigües subterrànies.
Alguns d’aquests sistemes conserven el reg per inundació, amb valors patrimonials i ambientals rellevants, mentre que d’altres han iniciat processos de modernització mitjançant la conversió a reg pressuritzat i fertirrigació centralitzada.
Des del 1970, aquests regs han perdut més de 12.000 hectàrees a causa dels processos d’urbanització.
A aigües amunt d’aquests quatre eixos fluvials, es troben sistemes de reg desenvolupats al llarg del segle XX mitjançant la construcció de grans canals promoguts per l’Estat, en els quals es combina l’ús d’aigües superficials i subterrànies, i on els processos de modernització han tingut una major implantació. Associats a aquests grans canals, als marges de les planes al·luvials, s’ha desenvolupat el reg subterrani durant el segle XX a partir d’iniciatives individuals o de petites empreses, que en alguns casos han estat integrades en comunitats de regants.
Aquestes zones de regadiu modern presenten un alt grau de tecnificació, amb formes pioneres de digitalització i incorporació d’energies renovables. Algunes d’elles han aconseguit reduir el consum d’aigua en un 50 % després de la conversió al reg per degoteig, disminuint la dependència de les aigües subterrànies.