En les últimes dècades, les polítiques hidràuliques espanyoles han impulsat processos de modernització de diferent intensitat i característiques tècniques, és a dir, diferents modernitzacions o models de modernització. Estes modernitzacions han consumit una gran quantitat de recursos públics i privats.

Les inversions augmentaran amb el desenrotllament del PERTE per a la digitalització dels sistemes de reg, que en molts casos suposarà un nou salt tecnològic cap a una agricultura intel·ligent i de precisió.

Les modernitzacions anteriors han sigut incapaces, en molts casos i per diverses raons, de generar estalvis reals a escala de conca, i han tingut diversos efectes esperats i inesperats de diversa índole, positius i negatius. No obstant això, a part d’algunes aproximacions parcials, els resultats d’estes modernitzacions no s’han abordat de manera exhaustiva. És hora d’avaluar els resultats obtinguts, no sols en termes d’estalvi d’aigua, sinó sobretot en termes d’altres efectes i de distingir els efectes de les diferents modernitzacions. També és important saber com les diferents modernitzacions preparen a les explotacions per al futur, tenint en compte la situació crítica dels sistemes agraris mediterranis.