MESETA ORIENTAL

Al marge sud-est de la meseta, a les províncies d’Albacete, Conca i València, s’ha desenvolupat en els darrers 40 anys una important zona regable abastida amb aigües subterrànies. Aquest sector coincideix amb les comarques tradicionals de la Manxa Oriental i la Manchuela. 

És una regió caracteritzada pel predomini de l’agricultura a temps complet, amb explotacions de major dimensió en comparació amb altres zones de regadiu mediterrani. En aquesta àrea encara es duen a terme noves transformacions de reg, implementant-se directament sistemes pressuritzats. 

Les tècniques de reg varien segons el tipus de cultiu: als conreus herbacis predomina el reg per aspersió, mentre que a les zones de cultius llenyosos s’utilitza principalment el reg per degoteig.

Al sector sud-occidental (Albacete i Conca), el desenvolupament del reg va ser més precoç i es va centrar fonamentalment en conreus herbacis destinats al mercat interior, assolint prop de 100.000 ha a finals del segle XX. 

Actualment, es regeixen 140.000 ha, amb un augment recent de cultius llenyosos, especialment vinya i ametllers. Per controlar l’explotació de l’aqüífer, es va crear el 1994 una Junta Central d’Usuaris, que supervisa les superfícies regades i les dotacions aplicades mitjançant tècniques de teledetecció. 

La sobreexplotació ha estat compensada recentment amb bombaments d’aigua procedents del riu Xúquer.

Al sector nord-est (Requena-Utiel, València), el desenvolupament del reg ha estat més recent. A finals del segle XX amb prou feines es regaven 1.700 ha; tanmateix, aquesta superfície s’ha multiplicat per vuit, assolint les 15.163 ha el 2021. La majoria de les terres transformades han incorporat sistemes de reg pressuritzat i, en alguns casos, procediments avançats de control remot i sensors d’humitat. 

L’any 2015, l’aqüífer fou declarat en mal estat quantitatiu per part de la confederació hidrogràfica. Posteriorment, aquest organisme va aprovar un pla d’explotació i va obligar els usuaris a constituir una Junta Central d’Usuaris.